português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
GOVERN CENTRAL []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 2
go to page        


1 / 37
select
print

Bookmark and Share
Catalunya dins l'Espanya centralista (1624-2019) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Ediciones de la Universitat de Lleida, 2019
558 p. : map. ; 24 cm (Espai/Temps, 75) 
ISBN 9788491441526

El llibre ens condueix, a partir d'un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l'anàlisi dels orígens de l'actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d'una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l'estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d'hora, es materialitzarà. L'autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania). (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Vida política ; Govern central ; Nacionalisme ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1624 - 2019
Autors add.:Universitat de Lleida
Localització: Universitat de Lleida; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 37
select
print

Bookmark and Share
On és, la sortida del laberint? / Josep M. Vallès
Vallès i Casadevall, Josep M.


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 46-53 : il. (Focus

La crisi que afecta les relacions entre la Generalitat i l'Estat ja fa més de quinze anys que dura. Analitzant les causes que ho han provocat, Josep M. Vallès intenta donar diferents solucions i alternatives per trobar la sortida d'aquest atzucac.



Matèries: Epoca democràtica actual ; Vida política ; Crisi política ; Govern central ; Generalitat de Catalunya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1978 - 2019 (esp. 2004 - 2019)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 37
select
print

Bookmark and Share
L'Arribada del ferrocarril a Tortosa : història d'una maniobra política (1852-1868) / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


Benicarló : Onada, 2015
102 p. : il. ; 24 cm (Biblioteca la barcella, 21) 
XVI Premi Ciutat de Tortosa. Bibliografia.
ISBN 9788416505241

L'obra s'endinsa en l'entramat de negociacions a Madrid que realitzà el consistori tortosí per aconseguir una desviació del traçat de la línia del ferrocarril d'Almansa-València i Tarragona. Davant la voluntat del constructor de la línia, el marquès de Campo, de projectar-la paral·lela a la costa, ciutats com Reus, primer, i Tortosa, després, s'hi oposaren en favor d'un traçat interior que afavorís els seus interessos. L'estancament de la línia entre Tarragona i Barcelona, sumat al pes polític de Tarragona, deixà Reus fora de tota possibilitat de ser estació de la línia, però Tortosa seguia tenint possibilitats si aprofitava el debat sobre la ubicació del pont de la via sobre l'Ebre. La resolució del conflicte passà per influir políticament la resolució de la Junta Consultiva del Ministerio de Fomento a través de diferents personalitats capaces d'afavorir la voluntat tortosina. La resolució fou favorable a Tortosa, que aconseguí la construcció del pont i l'estació a peus del mur de la ciutat l'any 1868. (Editorial).



Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Ajuntament ; Vida política ; Govern central
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1852 - 1868
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Municipal (Móra la Nova)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 37
select
print

Bookmark and Share
Vàrem mirar ben al lluny del desert : actes del simposi "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)", celebrat a Barcelona el 12, 13 i 14 de desembre de 201 / direcció : Jaume Sobrequés i Callicó ; edició a cura de Lluís Duran ; [autors: Agustí Alcoberro, [et al.]]

Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014 (2013 : Barcelona )


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència : CHCC, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2014
853 p. : il. ; 24 cm (Referents, 5) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788439392354

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, varen convocar el simposi "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)" L'objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l'acció política, sovint de caire repressiu, de l'Estat espanyol en relació a Catalunya. L'anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi "Espanya contra Espanya: una mirada històrica (1714-2014)" va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d'historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes. El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s'hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d'altres.



Matèries: Actes de congressos ; Edat contemporània ; Nacionalisme ; Vida política ; Govern central ; Administració autonòmica ; Felip V d'Espanya ; Nova Planta ; Repressió ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1714 - 2014
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Dir.) ; Duran, Lluís (Ed.) ; Alcoberro i Pericay, Agustí
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència ; Centre d'Història Contemporània de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 37
select
print

Bookmark and Share
Crisi econòmica i mobilització social durant la transició / José María Marín Arce
Marín Arce, José María


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 307 (novembre 2005), p. 34-39 : il. (Dossier. Entorn del 20-N) 



Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Vida política ; Crisi econòmica ; Política econòmica ; Govern central ; Reconversió industrial ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1973 - 1981]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 37
select
print

Bookmark and Share
L'Espanya de sempre : paral·lelismes entre el passat i el present vistos des de la Catalunya del segle XXI / Eugènia de Pagès i Bergés
Pagès i Bergés, Eugènia de


Lleida : Pagès, 2014
159 p. ; 21 cm (Argent viu, 122) 
Bibliografia.
ISBN 9788499754550

Paral·lelismes entre el passat i el present vistos des de la Catalunya del segle XXI. A Espanya, les generacions nascudes durant la dictadura van créixer amb la idea que el franquisme era una mena d'accident històric, però que un cop se n'alliberessin desapareixerien la demonització dels que pensen i senten de manera diferent, la prepotència i el patrioterisme. Ja fa temps que és evident que es tractava d'una il·lusió del tot ingènua, i que potser si el franquisme va durar tants anys, no tan sols va ser a causa d'una repressió ferotge, sinó que cristal·litzava una tradició molt arrelada. Estirar d'aquest fil és el que ens ha dut a escriure aquest llibre.



Matèries: Política ; Economia ; Govern central ; Franquisme ; Epoca democràtica actual
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1939 - 2014]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 37
select
print

Bookmark and Share
Una Relació difícil : Catalunya i l'Espanya moderna (segles XVII-XIX) / edició a cura de Joaquim Albareda



Barcelona : Base, 2007
413 p. ; 24 cm (Base històrica, 26) 
ISBN 9788485031788

Aquest llibre analitza les tenses relacions entre Catalunya i la Monarquia, primer, i l'Estat espanyol, després, que es van anar configurant entre els segles XVII i XIX. Els temes que s'hi tracten són els següents: la política catalana del XVI vista per diplomàtics italians; la Diputació del General i de les Corts abans de la Guerra dels Segadors; la influència dels textos religiosos en els opuscles polítics durant la Guerra dels Segadors; el debat sobre la vicerègia a la mort de Carles II, el darrer dels Àustria; l'ideari dels seguidors de Felip V a Catalunya durant la Guerra de Successió; la fragilitat del règim borbònic a Catalunya, un cop imposada la Nova Planta, amb motiu de l'aixecament dels Carrasclets; les relacions difícils que la Junta Particular de Comerç va mantenir amb les autoritats borbòniques de Catalunya; el sentit complex i canviant dels conceptes de "nació" i de "pàtria" en el tombant del segle XVIII; els orígens del federalisme des dels anys de les guerres amb França de finals del XVIII i de principis del XIX; el federalisme intransigent durant el Sexenni (1868-1874), que va tenir en Valentí Almirall l'ideòleg més destacat; i, finalment, les dificultats polítiques amb què va topar la industrialització catalana.



Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Descentralització ; Govern central ; Nacionalisme ; Política ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Botiflers ; Nova Planta ; Política econòmica ; Federalisme ; Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Industrialització
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1600 - 1900]
Autors add.:Albareda i Salvadó, Joaquim (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 [Fitxer informàtic] / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788469400000

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
596 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 37
select
print

Bookmark and Share
El pacte Suárez-Pujol. El paper del catalanisme en la governabilitat de l'Estat durant la Transició / Miguel Ángel Giménez Martínez
Giménez Martínez, Miguel Ángel


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 461-474
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya
Notes.



Matèries: Transició democràtica ; Govern Suárez-UCD ; Govern Pujol-CiU ; Catalanisme ; Govern central ; Poder polític ; Vida política ; Eleccions generals 1980
Matèries:Unión de Centro Democrático : UCD ; Convergència i Unió : CiU ; Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE ; Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1978 - 1980
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 37
select
print

Bookmark and Share
Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme / Borja de Riquer i Permanyer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 361-387
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya
Bibliografia.



Matèries: Historiografia ; Catalanisme ; Poder polític ; Govern central ; Vida política ; Revolució liberal ; Elits locals ; Economia ; Cultura ; Liberalisme ; Administració central ; Polítics ; Parlamentaris ; Restauració ; Isabel II d'Espanya ; Ordre públic ; Obrers ; Moviments socials ; Burgesia ; Conservadorisme ; Repressió política ; Espanyolisme ; Identitat nacional ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1820 - 1892]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 37
select
print

Bookmark and Share
La Corona en la construcció de la nació. La visita del rei Alfons XIII a Catalunya l'abril de 1904 / Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 289-306
 (Nacionalisme i construcció d'entitats
Notes.



Matèries: Visites reials ; Monarquia ; Restauració ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Espanyolisme ; Alfons XIII d'Espanya ; Simbologia política ; Govern central
Matèries: Maura y Montaner, Antonio (1853-1925) ; Alfons XIII d'Espanya (1886-1941)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1904
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Censura gubernativa en el siglo XVIII / Ceferino Caro López, Javier Bragado Lorenzo
Caro López, Ceferino


En: Hispania. Madrid. Vol. 64, núm. 217 (2004) , p. 571-600


Matèries: Censura ; Política cultural ; Govern central
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1700 - 1800]
Autors add.:Bragado Lorenzo, Javier
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/188
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 37
select
print

Bookmark and Share
El Palau de la Duana de Barcelona: de govern civil a delegació del govern / Manel Risques i Corbella
Risques Corbella, Manuel


Barcelona : Delegació del Govern en Catalunya, DL 2008
275 p. : il. ; 28 cm
Referències bibliogràfiques.

Entre els edificis públics de Barcelona, probablement el Palau de la Duana és un dels més desconeguts. Construït a la darreria del segle XVIII i destinat a duana, posteriorment va ser seu del Govern Civil durant 150 anys i avui és seu de la Delegació del Govern a Catalunya. L'autor en reconstrueix amb extrema precisió la vida des de la construcció fins l'actualitat, tot posant de relleu que va ser un dels llocs on es prengueren importants decisions polítiques amb una inqüestionable influència en la vida de la ciutat, de la província i de tot Catalunya. El text va acompanyat d'un annex fotogràfic i un apèndix on apareixen tots els caps polítics, els governadors civils de Barcelona i els delegats del Govern a Catalunya entre 1812 i 2007.



Matèries: Palaus ; Edificis ; Govern civil ; Institucions polítiques ; Govern central ; Duana
Matèries:Palau de la Duana de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1790 - 2008]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900-1923 (I) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 22 (hivern 1999), p. 11-32 (Estudis


Matèries: Política social ; Restauració ; Govern central ; Conflictivitat laboral ; Obrers industrials ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203262/280599
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 37
select
print

Bookmark and Share
1934: la redempció de les províncies / Enric Ucelay Da Cal
Ucelay Da Cal, Enric


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 187 (1994) , p. 18-21
Inclou dossier.



Matèries: República espanyola II ; Vida política ; Conflictivitat social ; Govern central ; Oposició política ; Descentralització
Àmbit:Catalunya ; Astúries
Cronologia:1934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 37
select
print

Bookmark and Share
Companys després dels Fets d'Octubre de 1934 / Ramon Alquézar
Alquézar i Aliana, Ramon


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 141 (1990) , p. 18-26

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar en nom del Parlament i del Govern de Catalunya l'Estat català en la República federal espanyola. Amb motiu del 50è. aniversari de la seva mort, aquest article analitza les repercussions d'aquells successos en l'ideari i la pràctica política de Companys i el seu paper en la configuració del Front d'Esquerres que va guanyar les eleccions del 1936, abans de l'esclat de la Guerra civil.



Matèries: Generalitat republicana ; Política interna ; Govern central ; Procés judicial ; Presos polítics ; Govern Companys
Matèries: Companys i Jover, Lluís (1882-1940)
Matèries:Front d'Esquerres de Catalunya ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1935 - 1936
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 37
select
print

Bookmark and Share
La II República / Manuel Tuñón de Lara
Tuñón de Lara, Manuel


En: Historia 16. Madrid. Any 11, núm. 23 (1982) , p. 61-129 : il. (Historia de España
Notes.



Matèries: República espanyola II ; Govern central ; Eleccions municipals ; Partits polítics ; Oposició política ; Conflictivitat social ; Política econòmica ; Política exterior ; Moviment obrer ; Estatut de Catalunya 1932
Àmbit:Espanya
Cronologia:1931 - 1936
Localització: Biblioteca Borja (URL); B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Tergiversar la història d'Espanya? I la nostra què? / Joan Corbalán
Corbalán i Gil, Joan


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 15 (2000) , p. 17-20 : il. (Opinió

Notes i comentaris entorn de l'ensenyament de la Història a l'ensenyamet mitjà arran de l'aparició d'un informe elaborat per la Real Academia de la Historia.


Matèries: Ensenyament de la història ; Ensenyament secundari ; Política educativa ; Acadèmies ; Govern central
Matèries:Real Academia de la Historia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2000
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24136/23970
Localització: Museu de Granollers (Àrea d'Història); Institut Ramon Muntaner; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); B. Can Pedrals (Granollers); Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 37
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament de la història: un diàleg de sords / Trini Milan
Milan Vela, Trini


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 15 (2000) , p.13-16 : il. (Opinió

Notes i comentaris entorn de l'ensenyament de la Història a l'ensenyamet mitjà arran de l'aparició d'un informe elaborat per la Real Academia de la Historia.


Matèries: Ensenyament de la història ; Ensenyament secundari ; Política educativa ; Acadèmies ; Govern central
Matèries:Real Academia de la Historia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2000
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24134/23969
Localització: Museu de Granollers (Àrea d'Història); Institut Ramon Muntaner; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); B. Can Pedrals (Granollers); Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 2
go to page        

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3